3.2.3. Relat i llenguatge
● Poesia visual:

He iniciat una pluja d’idees:

Les que he desenvolupat més. M’ajudaràs a escollir-ne una per presentar?

1. Menjar-te les pròpies paraules.

Primer tot a mà, dibuixat, després amb collage,:

2. Xim-xim. Primer a mà i després, collage:

 

3. Nit-Dia. Desenvolupat a partir de dues idees diferents:

4. Restaurant: Primer a mà i després collage:

5. Tauler exploratori

En aquests exercicis recupero els cal·ligrames realitzats al taller exploratori per investigar la relació entre traç i moviment. A través de la repetició de línies i variacions rítmiques, intento traduir visualment diferents tipus de desplaçament, no tant des d’una representació figurativa, sinó des d’una aproximació més abstracta i gestual.

En el cas de “fly”, el traç irregular i fragmentat suggereix un moviment erràtic i imprevisible. A “ants”, la repetició de punts i la continuïtat de la línia evoquen un recorregut constant i organitzat. Finalment, a “snake”, la línia ondulant construeix un moviment fluid i continu, associat a la idea de desplaçament sinuós.

---

6. Plou, de Miquel Martí i Pol

En aquest exercici presento un poema de Miquel Martí i Pol. He decidit no incloure el títol, ja que la pròpia composició visual i el contingut del text permeten reconèixer-lo sense necessitat d’explicitació.

La disposició fragmentada de les paraules i la presència del núvol com a element central construeixen una lectura no lineal, reforçant el caràcter evocador del poema i la seva relació amb la idea de pensament i memòria.

---

 

7. Ginesta, de Joan Maragall

Seguint amb aquest mateix exercici i recuperant poemes de la meva etapa com a estudiant de filologia catalana, presento aquesta proposta basada en el poema “La ginesta” de Joan Maragall. La disposició de les paraules permet construir una representació visual de la flor, el seu moviment i la seva relació amb el paisatge.

La tija es configura mitjançant paraules en color verd, mentre que la flor es construeix amb paraules en tons grocs. Així, el poema esdevé simultàniament text i imatge, integrant lectura i representació visual en una mateixa composició.

8. Ginesta, de Joan Maragall

Just després de crear aquesta composició, he recordat la campanya de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona de l’any passat, que també treballa amb el text com a element visual. Aquest referent m’ha servit d’inspiració per reinterpretar el mateix poema de Joan Maragall des d’una perspectiva gràfica.

 

 

 

---

 

 

9. El mar

Potser perquè acabo de finalitzar les vacances de Setmana Santa prop del mar, ja començo a projectar les vacances d’estiu. A través d’aquesta composició de paraules, exploro què representa el mar per a mi, no només com a espai físic, sinó com a conjunt d’experiències, records i sensacions.

La disposició de les paraules construeix una imatge visual que evoca el moviment i l’atmosfera del mar. En una primera fase, les he realitzat a mà amb llapis de colors; posteriorment, les he desenvolupat amb Illustrator per reforçar la claredat formal i l’impacte visual de la composició.

 

 

---

● Historieta

Un fet real. Còmic.

● Diagrama o relatoria:

En aquest exercici de diagrama o relatoria gràfica he intentat representar inicialment el procés de creació d’una peça de ceràmica, amb la voluntat d’organitzar visualment les diferents fases i conceptes implicats. No obstant això, durant el procés m’he trobat amb dificultats a l’hora de traduir visualment alguns termes més tècnics, com mat, brillant, opac o translúcid, així com aspectes relacionats amb els esmalts i l’engalba. Aquesta limitació m’ha portat a replantejar l’enfocament inicial.

 

En una segona fase, he redirigit l’exercici cap a una representació dels llocs on he viscut des del meu naixement fins a l’actualitat, un tema que em resultava més accessible i que podia abordar amb més claredat visual. Aquest canvi em va permetre entendre millor la relatoria com un mapa conceptual que organitza la informació de manera simultània, més que no pas com una seqüència narrativa.

  

Finalment, en revisar l’enunciat, he reformulat la proposta per centrar-la en l’anàlisi d’una artista referent, en aquest cas Tracey Emin, amb l’objectiu de construir una relatoria visual que reculli els aspectes clau de la seva pràctica artística. He escollit aquesta artista perquè d’aquí a unes setmanes aniré a veure la seva nova exposició, A Second Life, a la Tate Modern de Londres.

TRACEY EMIN

Abans de començar a elaborar la relatoria sobre Tracey Emin, he revisat amb deteniment la seva pàgina web i les seves xarxes socials per conèixer de primera mà la seva pràctica artística i el seu posicionament actual.

A més, he dut a terme una breu recerca sobre la seva trajectòria en diferents fonts, com pàgines web de galeries on ha exposat —especialment la Tate Modern—, així com articles, blocs i altres recursos en línia.

Aquest procés m’ha obligat a sintetitzar i seleccionar la informació més rellevant, una tasca complexa tenint en compte que es tracta d’una artista amb una trajectòria molt extensa i rica.

Finalment, he hagut d’organitzar i jerarquitzar els diferents elements —obra, reconeixements, estil, formes, materials i referents— per tal de construir una relatoria clara i coherent, malgrat la gran quantitat d’informació disponible.

 

 

Traeré una mica d’informació, ja que m’ha quedat molt atapeït. Però és que la Tracey té una trajectòria tan espectacular, que amb el que he presentar de moment m’he deixat tantes coses, que no em puc imagínar fent un resum!

Segon intent;

Sí. però crec que encara el puc millorar. Per exemple, puc mirar de posar els “reconeixaments” més junts, i així amb una sola etiqueta n’hi haurà prou. Centrar el títol: ·”exposicions rellevants”. Potser, pel tipus de treball és important saber la galeria o museu on s’ha exposat., però el títol exacte no cal. Alguna altra etiqueta potser tampoc cal… A per la tercera:

M’agrada força més aquesta darrera proposta, ja que es tracta d’una relatoria densa, similar a la de Clara Tanit (V premi del còmic jove), en la qual es concentra molta informació però estructurada de manera clara, equilibrada i visualment harmònica.

Malgrat que la relatoria té molta informació, respon a la naturalesa mateixa de l’obra de Tracey Emin, en la qual vida i art són inseparables. La seva pràctica autobiogràfica fa que cada element —biogràfic, contextual o artístic— sigui essencial per entendre el conjunt. A més, el seu reconeixement institucional al Regne Unit evidencia el trencament de barreres de gènere històriques, reforçant la rellevància de tots aquests aspectes dins la seva trajectòria.

El diagrama no construeix un relat lineal, sinó una estructura relacional que permet múltiples recorreguts de lectura. En aquest sentit, la principal dificultat ha estat adaptar el contingut a un format no seqüencial, evitant pensar en termes de narració lineal. També ha estat necessari decidir la jerarquia dels elements, trobar prou espai en la composició i simplificar la informació per prioritzar els esdeveniments, obres, exposicions i reconeixements més importants de l’artista.

En conclusió, aquest exercici m’ha permès entendre el dibuix com una eina per organitzar i estructurar el pensament de manera visual. (i m’han fet entrar unes ganes bones d’anar a la TATE!