Pac 2 – Preentrega
1.1. Seleccionar 3 obres pictòriques i analitzar els següents aspectes:
- Utilització d’un sol color o paleta reduïda (pintura monocroma, estudi del clarobscur).
- Analogia cromàtica (colors adjacents al cercle cromàtic, concepte d’harmonia).
- Interacció entre complementaris.
- Temperatura cromàtica.
Aprofitant que s’acaba de commemorar el Dia Internacional de les Dones, vull dedicar aquest treball a tres obres de tres dones artistes.
Cada una de les tres obres, les presento seguint aquest esquema:
- Imatge de l’obra que vull analitzar.
- Imatge de l’obra convertida en blanc i negre per eliminat els matissos I la saturació, i deixar només el valor..
- Extracció dels colors del cercle cromàtic, per comprovar la seva posició al cercle cromàtic i entendre les combinacions de colors (monocromàtiques, anàlogues, complementàries, triàdiques, games de color…). Hornung, David. Investigación del color. A: Hornung, David. Color: curso práctico para artistas y diseñadores. Londres: Promopress, 2012. p. 20-37. ISBN 9788492810055
- Fitxa tècnica
- Anàlisi (basat en les lectures prèvies proposades pel PAC2)
.
Títol: Autoretrat com a al·legoria de la pintura
Títol original: Autoritratto come Allegoria della Pittura
Artista: Artemisia Gentileschi (1593, Roma, Itàlia- 1654, Nàpols, Itàlia)
Any: 1638–1639
Museu: Royal Collection
Tècnica: Oli sobre tela
Gentileschi utilitza una paleta cromàtica reduïda, molt característica de la pintura barroca.
Predominen sobretot els marrons, ocres, vermellosos apagats, verds (en la seva gama de colors) i els tons de la pell, amb un fons molt fosc que accentua el contrast amb les zones il·luminades.
En aquesta pintura també es pot observar una certa harmonia cromàtica basada en colors propers, especialment entre els ocres, marrons i verds foscos, que es troben relativament propers dins del cercle cromàtic. Aquesta proximitat contribueix a crear una composició cromàtica cohesionada i equilibrada, que reforça la unitat visual de l’obra.
No hi ha una presència clara de colors complementaris; el protagonisme cromàtic recau sobretot en el contrast entre llum i ombra, propi del clarobscur característic del barroc.
Pel que fa a la temperatura cromàtica, hi ha una combinació de colors càlids i freds. Els ocres, marrons i tons de la pell aporten calidesa a la figura, mentre que els verds foscos introdueixen un contrapunt més fred. Aquest equilibri contribueix a destacar la figura sobre el fons i a reforçar l’efecte dramàtic de la il·luminació.
.
Títol: Autoretrat en el 6è aniversari de noces
Títol original: Selbstbildnis zum 6. Hochzeitstag
Autora: Paula Modersohn-Becker
Any: 1905
Museu: Museen Böttcherstraße
Tècnica: Oli sobre tela (101,8 × 70,2 cm)
Modersohn-Becker utilitza una paleta cromàtica reduïda, basada principalment en tons ocres, groguencs, marrons, alguns verds molt suaus i el blanc.
En aquesta pintura es pot observar una clara analogia cromàtica, ja que molts dels colors utilitzats es troben propers dins del cercle cromàtic, especialment entre els grocs, ocres i verdosos. Aquesta proximitat cromàtica genera una harmonia visual suau i equilibrada, característica de moltes obres de l’art modern de principis del segle XX.
No hi ha una interacció clara entre colors complementaris, ja que la composició es basa sobretot en tons càlids. Els ocres i grocs del cos només contrasten lleugerament amb els matisos verdosos i desaturats del fons, gairebé no s’aprecia el contrast cromàtic, ja que és molt suau. Es pot apreciar clarament en la conversió de la imatge en blanc i negre.
Pel que fa a la temperatura cromàtica, predominen clarament els colors càlids.
També es pot observar una variació de valors, on els tons més clars apareixen a la pell i a la tela blanca de la part inferior, mentre que els tons més foscos defineixen contorns i zones d’ombra. La saturació és moderada i els colors apareixen lleugerament apagats, fet que contribueix a l’atmosfera calmada i continguda de l’obra. A més, es produeixen gradacions subtils de color en la pell que ajuden a modelar el volum del cos.
Dins d’aquesta gamma cromàtica destaquen alguns accents de color, com el taronja del collaret o el marró fosc dels cabells, que ressalten lleugerament per la seva saturació.
També destaca el blanc de la tela que cobreix la part inferior del cos, que aporta lluminositat i contrasta amb els tons càlids predominants.
La paleta es basa principalment en la gamma del groc, amb variacions d’ocres i marrons, que corresponen a colors terciaris. Aquests tons provenen de modificacions del groc en valor i saturació, cosa que contribueix a una sensació de naturalitat i senzillesa en la representació.
.
Títol: Disc Portugal
Títol original: Disque Portugal
Autora: Sonia Delaunay (Gradzihsk, Ucrania, 1885- París, França, 1979)
Any: 1915
Museu: –
Tècnica: Témpera sobre paper (27 × 20.7 cm)
“En sus discos concéntricos, o discos solares, los Delaunay estudiaron los límites y las posibilidades de la percepción, a partir de la teoría del color de Goethe (la subjetividad y la psicología de los colores) y de la idea del ojo inocente de los impresionistas (el ojo percibe las manchas de color sin detenerse en su significado). En Disque Portugal, Sonia Delaunay prescinde de la representación de la realidad física y se centra en la luz en sí: la expansión atmosférica del sol y la proliferación de colores incandescentes. De esta manera, aborda la simultaneidad y la instantaneidad comunicativa, símbolo de los nuevos tiempos modernos.” FONT : Fundació Mafre
En aquesta obra de Sonia Delaunay es pot observar una tríada primària (basada en colors primaris saturats —vermell, blau i groc). Aquests colors es distribueixen de manera equilibrada, sense que cap predomini clarament sobre els altres.
Aquesta organització cromàtica s’allunya del model de color dominant, subordinat i accent, i es basa en una relació d’equilibri entre els tres tons principals. A més, pràcticament no hi ha variació de valors de llum o ombra, ja que els colors s’apliquen de manera plana i uniforme, sense degradats ni modulacions tonals.
Els tocs de negre aporten un fort contrast que potencia visualment la intensitat dels colors primaris, tot i que no n’augmenten la saturació real. Segons Sherin, (A. 1. Cómo comunicar con el color. A: Sherin, A. Elementos del diseño. Barcelona: Parramón Paidotribo, 2013. p. 17-47. ISBN 9788434240490), que uns color sembli satura dependiendo dels colors que té al costat. Això reforça el caràcter abstracte de l’obra i centra l’atenció en les relacions cromàtiques i en la simultaneïtat del color.
SEGONA PART: Inventari de color i construcció de la nostra paleta
2.1. Triar una obra pictòrica i crear la seva paleta de color
Títol: Nu en un sofà vermell
Títol original: Nu au canapé rouge
Autora: Suzanne Valadon
Any: 1920
Museu: Petit Palais Museum of Fine Arts
Tècnica: Oli sobre tela (80 × 230 cm)
Valadon presenta una paleta cromàtica concentrada al voltant de tres gammes principals: el vermell intens del sofà, els blaus foscos dels teixits i els tons groc-ocre de la pell, és a dir, una triada primària,
Aquesta combinació crea una relació cromàtica propera a una estructura triàdica basada en els tres colors primaris (vermell, blau i groc), fet que genera una composició visualment vibrant però equilibrada.
El vermell del sofà funciona com a color dominant i apareix amb diferents variacions de valor, des de tons més saturats fins a vermells més foscos en les zones d’ombra. El blau dels teixits, sovint enfosquit amb negres o grisos, actua com a color subordinat i crea un contrast cromàtic amb el vermell. Els tons groguencs i ocres de la pell aporten lluminositat i ajuden a equilibrar la composició.
La relació entre aquests colors genera també un contrast de temperatura cromàtica: els vermells i ocres són càlids, mentre que els blaus del fons i dels teixits introdueixen una tonalitat més freda que accentua la profunditat i separa la figura del seu entorn.
També es pot observar una variació clara de valors, especialment en el sofà i en els teixits, on els colors es tornen més foscos en les zones d’ombra. La saturació del vermell és especialment intensa, cosa que reforça el protagonisme visual del sofà dins la composició.
2.2. Realitzar anotacions dels valors RGB del nostre inventari de color utilitzant el programa d’edició d’imatge GIMP.
Aquest és l’anàlisi de la paleta de colors, amb les respectives quantitats de vermell, groc i blau:
3.1. Realitzar una obra lliure utilitzant l’inventari de colors generat en la segona part de l’exercici.
Per veure els colors predominants, he creat aquesta altra paleta, que m’ajudarà a l’hora de preparar la quantitat de cada color al proper exercici, ja que la quantitat de cada color és més proporcional.
Aquí, ho he reduït a tres colors: dominant, subordinat i accent, tal com ensenya Sherin , A. ( 1. Cómo comunicar con el color. A: Sherin, A. Elementos del diseño. Barcelona: Parramón Paidotribo, 2013. p. 17-47. ISBN 9788434240490).
He fet algunes proves, però encara no estic convençuda.
1a) Fet amb tèmpera. Sobretot al coll, em passa el que em va ocòrrer quan vài fer el cercle. Quan barrejo el groc amb negre per buscar l’ombra, apareix el verd!
2a) Llapis aquarel·lables: costa trobar la lluminositat….
3a) Proposta:
4a) proposta (aprofitant que estic a Marroc…):
5a) Jugant amb els colors. M’agrada, però m’han quedat els colors principals massa clans:
6a) La repetición m’agrada més:
3.2 Realitzar un exercici de variació cromàtica
Encara no ho he decidit, però crec en lloc d’usar una estructura triàdica (els 3 colors primaris) com a l’anterior, cercaré 3 colors anàlegs, propers al blau clar, per crear un ambient més angelical.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.