2.3. Projecció

SKETCHS

En aquest apartat he fet diversos esbossos ràpids de paisatges urbans dibuixats del natural. L’objectiu no era fer un dibuix acabat sinó captar l’espai, la perspectiva i l’atmosfera del lloc.

Durant el procés m’he adonat que el més difícil és calcular les proporcions i les distàncies entre els elements. Sovint el que veig sembla canviar mentre dibuixo: les formes es mouen, s’ajunten o es separen, i costa mantenir les relacions espacials.

Aquests sketchs formen part d’un procés d’observació i aprenentatge. Tal com explica John Berger, dibuixar no és només representar, sinó aprendre a mirar amb més atenció.

1r dibuix: Estació de l’AVE de Girona

Fet amb puntafina sobre cartolina DIN A4

1r intent

A partir de l’observació directa, en aquest dibuix, intento captar les línies principals de la perspectiva, utilitzant la línia com a eina per construir l’espai, tal com aconsella Ching & Juroszek a Dibujo y proyecto .

No obstant, m’ha resultat complicat, ha sigut captar tot el que veig en un espai tant petit, respectant les distàncies, proporcions, perspectives…

2n intent

Quan miro l’escena per dibuixar-la tinc la sensació que les formes canvien constantment: els elements semblen apropar-se o separar-se, fer-se més grans o més petits. Això em fa veure fins a quin punt, per a fer el dibuix, he de saber observar les proporcions i les relacions espacials. Ja m’havia passat, també, en la primera part del repte, en els exercicis de composició.

Tal com explica John Berger: a Dibuixar és aprendre a mirar, no a reconèixer. Això passa perquè l’ull no fixa proporcions, només reconeix objectes.
Per això al meu dibuix el cervell corregeix el que veu, no el que realment hi ha. Serà un aprenentatge.

 

 

2n dibuix: Cadaqués

Fet amb llapis sobre cartolina DIN A4

1r intent: El que veig no cap al paper, no sé calcular les distàncies. Suposo que ñes perquè he comenta a dibuixar els elements i detalls, en lloc de colocar, primer, els limits del dibuix i les formes més grans.

 

2n intent:

Una mica millor, perdí encara no trobo la proporció. sobretot el l’amplada de la volta final

No obstant, aconsegueixo captar millor les línies principals de la perspectiva. Tal com expliquen Ching i Juroszek en el capítol Espacio y profundidad, la convergència de les línies permet suggerir profunditat i organitzar l’espai en el dibuix.

En aquest sketch m’interessa sobretot la profunditat de l’espai i la repetició dels arcs. Seguint la lectura de Berger en el capítol Dibujo del natural, dibuixar és una manera d’observar millor les relacions entre les formes i l’espai. En aquest segon sketch, tot i que encara necessita millores, el resultat és més evolucionat que en l’anterior.

3r dibuix: Cap de Creus

Fet amb pinta fina sobre cartolina DIN A4

En aquest dibuix intento comprendre la relació entre arquitectura i paisatge. Tal com expliquen Ching i Juroszek a Dibujo y proyecto, el dibuix d’observació permet analitzar les relacions espacials i la composició d’un lloc. Tot i així, observo que continuo tenint problemes amb les proporcions. Per exemple, les finestres haurien de ser més altes i estretes, les taules estan arrant de terra…. Igualment, l’obertura de l’espai del davant, on hi ha el mur que delimita amb el mar, m’ha quedat massa tancada, el mateix mur comença massa a baix…

El fet de fer-ho en punta fina, no em permetia esborrar l’error que detactava…

 

 

4t dibuix: Girona

Fet amb sanguínia sobre cartolina DIN A4

Continuo tenint dificultats amb les proporcions, cosa que es fa especialment evident en els balcons de la paret esquerra. També observo que la perspectiva de la porta no és del tot correcta, fet que altera una mica l’espai representat.

CÒNICA

Cadaqués

Fet amb llapis sobre cartolina DIN A4

En aquest dibuix parteixo d’un dels sketchs previs per construir una perspectiva cònica amb dos punts de fuga. Primer he traçat les línies auxiliars amb llapis dur per situar l’estructura de l’espai i després he reforçat el dibuix amb llapis més tou per marcar els arcs, el mur i les ombres, intentant transmetre l’atmosfera del lloc.

Durant el procés he vist que encara tinc dificultats per mantenir les proporcions i la coherència de les línies que convergeixen cap als punts de fuga. Aquest exercici m’ha ajudat a entendre millor com es construeix la profunditat de l’espai a través del dibuix. Tal com expliquen Ching i Juroszek en el capítol Espacio y profundidad del libre Dibujo y proyecto, la perspectiva permet representar les relacions espacials entre els elements i generar sensació de profunditat. Alhora, seguint Cabezas en el capítol Dibujo y perspectiva a El manual de dibujo, la perspectiva és un sistema gràfic que intenta representar sobre el paper la manera com percebem l’espai des d’un punt de vista concret.

AXONOMÈTRICA

Cadira oberta

Fet amb llapis sobre llibreta amb quadrícula DIN A5.

En aquest exercici he representat una cadira plegable en axonometria isomètrica, utilitzant paper quadriculat per ajudar-me a mantenir els angles i les proporcions. La cadira prové d’una fotografia d’internet, ja que no disposava d’una cadira plegable a casa.

Aquest exercici m’ha resultat més còmode que els anteriors, possiblement perquè l’he pogut fer amb més calma, a casa i amb l’ajuda d’un regle per construir les línies. Tot i això, m’he divertit més en els exercicis d’observació directa.

Tal com expliquen Ching i Juroszek en el capítol Sistemas gráficos de representación, de Dibujo y proyecto. l’axonometria és un sistema que permet representar els objectes mantenint les proporcions i mostrant diverses cares al mateix temps. Aquest tipus de dibuix ajuda a comprendre millor l’estructura i la construcció dels objectes.

Cadira tancada

Fet amb llapis sobre llibreta amb quadrícula DIN A5.

En el segon dibuix represento la mateixa cadira en posició plegada, per mostrar el canvi d’estructura de l’objecte mantenint el mateix sistema de representació.