1. Textures

M’ha agradat aprendre els conceptes de tècnica seca i tècnica humida.

M’he sentit més còmode amb la tècnica seca. Controlava millor el traç per generar les repeticions. Tot i que tanta precisió, m’ha fet veure que encara he de millorar el domini del dibuix. En canvi, amb la tècnica humida, la textura depèn més del pigment i de l’aigua, generant formes més orgàniques i que em costaven controlar, que m’han obligat a improvisar i adaptar-me al material.

1/6 primera textura. Tècnica seca

Per a aquesta primera textura amb tècnica seca, he partit d’una experiència personal. Actualment estic treballant al meu taller de ceràmica en una sèrie de gerros escultòrics amb textures per a una exposició. És una forma que tinc molt present i, fins i tot, quan tanco els ulls, somnio gerros. Per això he volgut portar aquesta imatge al paper.

Els dos primers dibuixos són esbossos que formen part del procés creatiu de l’exercici, fets amb llapis. En ells exploro la forma del gerro en diferents orientacions, repetint-la i girant-la per buscar la seva composició.

En el dibuix final, realitzat amb retolador de punta fina, he treballat la textura a partir de la repetició sistemàtica del gerro i d’una trama interior que recorda escates o patrons orgànics. El contrast entre les zones amb trama i negres intensos i les zones en blanc crea una imatge gairebé calidoscòpica.

He volgut donar la mateixa importància als gerros que als buits que es formen entre ells. La textura no només es construeix amb la línia, sinó també amb el blanc del paper, que aporta ritme i respiració a la composició.

2/6 segona textura. Tècnica seca

En aquesta segona textura, també m’inspiro en el meu taller de ceràmica. Tot i voler representar diverses peces, vaig optar per centrar-me en un únic objecte —les tasses de cafè pintades amb engalbes per l’alumnat— per no allunyar-me de la idea de textura. M’interessava la varietat de formes i colors, sobretot per contrastar amb l’exercici anterior, més monocrom i centrat en la línia.

He treballat amb llapis de colors, explorant la tècnica seca a través del color, la superposició de capes i les variacions de pressió. La textura es construeix no només amb la línia, sinó també amb el color i les ombres, que aporten profunditat i reforcen la presència de cada element.

Tot i que dibuixar peces tan petites m’ha costat per la precisió que requereix, treballar amb color m’ha resultat més lliure i progressiu. La combinació de repetició, color i ombra genera una textura dinàmica i espontània.

3/6 textura. Tècnica seca

Aquesta és la tercera proposta de tècnica seca, realitzada amb bolígraf. És un traç molt controlable, però precisament per això exigeix constància i precisió.

Després d’una primera prova amb un patró que recordava unes escates o una pell orgànica, he desenvolupat aquesta segona composició.. La textura es construeix a partir del ritme i l’acumulació del traç, generant densitat i continuïtat visual.

 4/6 textura. Tècnica humida

En aquesta proposta treballo la tècnica humida amb tèmpera, utilitzant blau, verd i negre per crear una textura inspirada en bombolles sota l’aigua. Les taques i degradats generen un moviment mínim i repetitiu que transmet suspensió i quietud.

Tot i que em costa controlar el traç i la quantitat d’aigua, aquesta dificultat aporta espontaneïtat i reforça el caràcter orgànic de la composició.

 5/6 textura: Tècnica humida. Banc de peixos

En aquesta textura amb tècnica humida he treballat amb tèmpera, en la primera prova, he començat amb petites taques repetides.. Em va costar trobar un pinzell adequat, ja que la tècnica humida ofereix menys control que la seca.

Finalment, vaig construir una textura a partir de la repetició de formes que recorden elements marins. La variació en la direcció dels traços genera moviment i dona a la composició un aire orgànic, com un banc de peixos o un fons marí.

El més difícil ha estat controlar l’aigua i el temps d’assecat de la tèmpera, ja que algunes formes es barrejaven i perdien definició. Tot i això, aquest efecte aporta una textura més suau que la tècnica seca.

 6/6 textura: Tècnica humida. Mol·lècules

En aquesta proposta treballo la tècnica humida amb guaix. Pel primer esbós, he utilitzat tons vermells i grocs per construir una textura basada en la repetició de formes circulars superposades.

En la proposta definitiva elimino les franges i baso la composició només en la repetició i superposició de cercles, creant una textura orgànica i gairebé microscòpica amb ritme i profunditat.

A part de que he trobat el guaix complex, no he percebut gaire diferència amb la tèmpera, probablement per l’excés d’aigua.

2. Gestos, moviments i expressions – Formigues

En el bloc de gestos i moviments m’ha agradat centrar-me en el traç més que en la representació de l’animal.

He adaptat el gest segons cada moviment, fet que m’ha ajudat a ser més conscient de la pressió, la velocitat i la intenció. Tot i utilitzar diferents materials, tots han estat dins de la tècnica seca.

1/5 moviment: Formigues

En aquest exercici he representat el moviment de les formigues amb retolador de punta fina, utilitzant petits punts repetits per mostrar el seu pas ràpid, constant i organitzat en fila.

En la imatge definitiva he anat més enllà, imaginant el meu dit escrivint “ant” amb mel i les formigues seguint aquest recorregut. El moviment es converteix així en paraula. Els punts regulars transmeten precisió i vibració, demostrant que el gest pot ser mínim i repetitiu, però igualment ple d’intenció i moviment.

2/5 moviment: Mosquits de la selva

En aquest exercici m’inspiro en els mosquits que vaig observar a la selva amazònica on la seva presència era exagerada, densa i constant. En els esbossos experimento amb ritmes i colors per transmetre moviment.

En el treball definitiu utilitzo els llapis de color, tons verds i marronosos, integrats amb l’ambient de la selva. Cada traç representa un mosquit: és fort, ràpid i repetitiu, generant densitat, saturació i agobi. El gest nerviós i acumulatiu vol transmetre aquesta sensació d’excés i presència invasiva.

3/5 moviment: Gèrrids (sabaters)

En aquest exercici m’inspiro en els gèrrids (col·loquialment anomenats sabaters), insectes que llisquen ràpidament sobre l’aigua. El primer esbós, fet en llapis blau, resultava massa figuratiu.

En el dibuix definitiu, amb punta fina negra, represento el moviment dels gèrrids a través de cercles concèntrics que simbolitzen les ones que deixen en tocar l’aigua. Els cercles no es toquen entre ells per reflectir que l’insecte es desplaça fent petits salts, creant un moviment lleuger i intermitent.

4/5 moviment gest: Mosca (final d’estiu)

En aquest exercici, amb carbonet, represento la mosca impertinent de finals d’estiu que no et deixa en pau. El so del carbonet fregant el paper em va recordar el seu brunzit, i a partir d’aquesta sensació vaig construir el moviment definitiu.

La mosca ressegueix la paraula “fly”, deixant el seu moviment escrit a l’aire. El traç és repetitiu, vibràtil i insistent, transmetent aquella presència molesta que torna una vegada i una altra. El carbonet, amb la seva textura bruta i densa, reforça aquesta sensació de persistència.

5/5 moviment: serp

En aquest exercici, realitzat amb sanguina, represento el moviment en forma de “S” de la serp a través d’un únic traç continu, sense aixecar el llapis del paper. El primer dibuix és una prova de pressió i continuïtat; el segon és més segur i orgànic.

He volgut un gest llarg, sinuós i mantingut, com el desplaçament ondulant del cos de la serp. A diferència de l’exercici del dibuix de la formiga, amb traços fragmentats, aquí el moviment és una sola línia fluida que serpenteja per l’espai, reforçada per la textura terrosa de la sanguina.

3. Escala de grisos

En aquest exercici he treballat l’escala de grisos amb llapis i amb bolígraf. És una proposta menys creativa que les altres, però igualment exigent. Tot i que d’entrada pot semblar fàcil, mantenir una gradació progressiva i homogènia té les seves dificultats.

Amb el llapis he mantingut el grafit en contacte constant amb el paper, construint el degradat a partir de la pressió i la superposició progressiva del traç. El pas del blanc al negre és més suau i continu.

En canvi, amb el bolígraf he construït la gradació a través de línies repetides i creuades. La densitat de les línies és la que genera els diferents valors de gris. Aquest mètode requereix molta constància i regularitat per evitar salts bruscos de to.